Power Point
PDF
Els Periferics
Video
dijous, 29 d’octubre del 2009
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Components Y Descripció d'un Ordinador
Ordinador
Dispositiu per a processar dades, capaç d'efectuar operacions aritmètiques i lògiques sense intervenció humana durant el seu funcionament.
Un ordinador o computador és un sistema de processament d'informació que des del punt de vista funcional es compon, almenys , dels següents elements: memòria principal, CPU, unitats d'entrada i sortida, memòria auxiliar.
La Font D'alimentació
La font d'alimentació és l'encarregada d'alimentar a l'ordinador. Es tracta d'un transformador en el qual entren 125v 0 220v en alterna i surten cap a l'ordinador transformats en 12v, 5v i 3.3v en contínua.
La font d'alimentació té sortides tant parteixi la placa base (normalment una sortida amb 20+4 pines i altra de 4 o 6 pines) com per als diferents elements que necessiten alimentació directa (discos durs, disqueteres, unitats òptiques i fins i tot en alguns casos alimentació per a targetes gràfiques).
És un element al que no se li sol prestar massa atenció, però que és fonamental per al bon funcionament i conservació del nostre ordinador.
Es classifiquen pels seus watios, i en ordinadors actuals el mínim recomanable està entorn dels 460 watios, pujant als 550 watios si utilitzem targetes gràfiques d'alt rendiment.
Memoria
La memòria principal està constituïda per un conjunt de cel·les de memòria totes de la mateixa grandària i capacitat, disposades en una única fila que s'identifiquen per un nombre que és la seva adreça.
L'adreça , representa a cada cel·la de memòria igual que el nombre identifica un edifici d'un carrer. Se sol expressar en el sistema de numeració binari: en comptes de dir les cel·les d'adreça 1, 2, 3 i 12 diem les cel·les d'adreça 12, 102, 112 i 11002 que representen el mateix. El subíndice no se sol escriure quan no hi ha dubte que ens estem expressant en base 2 . De vegades s'usen altres bases com 8 (octal) i 16 (hexadecimal). La memòria emmagatzema els programes, dades, etc .
Abans d'executar un programa s'ha de carregar en la memòria principal situant les seves instruccions en posicions consecutives de memòria.
Després el programa anirà prenent dades, els posarà en memòria, els processarà i tant els resultats intermedis com els finals també se situen en memòria.
Físicament, està constituïda en l'actualitat per xips de silici que són d'accés aleatori : per a arribar a una posició no és necessari passar per les posicions anteriors. Per això la hi conegui com RAM (Random Access Memory). Necessiten alimentació : perden la informació quan es desconnecta el computador.
Una petita part de la memòria té un contingut permanent que no es perd al desconnectar l'alimentació, per exemple la BIOS que conté les rutines bàsiques d'entrada i sortida amb les quals el sistema arrenca abans que cap programa s'hagi carregat en memòria.
Quan les memòries eren de nuclis, es podia apagar l'ordinador sense que es perdessin els seus continguts.
L'accés a la memòria es realitza Seleccionant primer una de les cel·les , el que s'aconsegueix col·locant la seva adreça en el registre selector de memòria.
Després s'envia un senyal de control que pot ser de lectura o escriptura per a obtenir en el bus de dades el que hi ha en aquesta cel·la o, al revés.
La CPU o Processador
La CPU (Central Processing Unit) és l'encarregada del processament de la informació. Consta de dos elements: la ALU i la unitat de control.
La ALU (Arithmetic and Logic Unit) és capaç de realitzar operacions aritmètiques: suma, resta, multiplicació, divisió, canvi de signe etc. i lògiques: and, or, not (i, o, no)
La unitat de control executa les instruccions.
En ella destaquen dos registres registre d'instrucció que conté la qual actualment està sent decodificada i executada comptador de programa que conté l'adreça de memòria de la següent instrucció.
Del disseny de la unitat de control depèn el conjunt d'instruccions que pot interpretar un ordinador.
En ella està 'gravat' d'alguna forma el llenguatge màquina que l'ordinador pot processar.
Unitats d'entrada/sortida
Les unitats d'entrada i sortida serveixen per a comunicar a la CPU amb l'exterior ja sigui per a obtenir dades o per a mostrar resultats. (Ex.: teclat, monitor, impressora).
La memòria auxiliar
La memòria auxiliar està constituïda per discos i cintes magnètics la funció de les quals és emmagatzemar les dades de manera permanent . La seva utilitat és Poder apagar l'ordinador i tornar-lo a encendre sense que es perdi la part de la tasca ja realitzada. Extensió de la memòria principal mitjançant les tècniques de segmentació i paginació per a simular l'existència de més memòria principal.
Buses
Els elements descrits estan units per busos que són conjunts de línies que transporten els diferents tipus de senyals entre les unitats del computador.
Per a unir memòria i CPU hi ha tres busos
Bus de dades pel qual circulen els senyals de dades.
Bus de control pel qual circulen els senyals de control.
Bus d'adreces (B.D en la figura) pel qual circulen els senyals d'adreça.
En anglès, a la part física se li diu HARDWARE; als programes se'ls diu en general SOFTWARE; a les zones de memòria de contingut permanent (HARDWARE + SOFTWARE) se'ls diu FIRMWARE.
Dispositiu per a processar dades, capaç d'efectuar operacions aritmètiques i lògiques sense intervenció humana durant el seu funcionament.
Un ordinador o computador és un sistema de processament d'informació que des del punt de vista funcional es compon, almenys , dels següents elements: memòria principal, CPU, unitats d'entrada i sortida, memòria auxiliar.
La Font D'alimentació
La font d'alimentació és l'encarregada d'alimentar a l'ordinador. Es tracta d'un transformador en el qual entren 125v 0 220v en alterna i surten cap a l'ordinador transformats en 12v, 5v i 3.3v en contínua.
La font d'alimentació té sortides tant parteixi la placa base (normalment una sortida amb 20+4 pines i altra de 4 o 6 pines) com per als diferents elements que necessiten alimentació directa (discos durs, disqueteres, unitats òptiques i fins i tot en alguns casos alimentació per a targetes gràfiques).
És un element al que no se li sol prestar massa atenció, però que és fonamental per al bon funcionament i conservació del nostre ordinador.
Es classifiquen pels seus watios, i en ordinadors actuals el mínim recomanable està entorn dels 460 watios, pujant als 550 watios si utilitzem targetes gràfiques d'alt rendiment.
Memoria
La memòria principal està constituïda per un conjunt de cel·les de memòria totes de la mateixa grandària i capacitat, disposades en una única fila que s'identifiquen per un nombre que és la seva adreça.
L'adreça , representa a cada cel·la de memòria igual que el nombre identifica un edifici d'un carrer. Se sol expressar en el sistema de numeració binari: en comptes de dir les cel·les d'adreça 1, 2, 3 i 12 diem les cel·les d'adreça 12, 102, 112 i 11002 que representen el mateix. El subíndice no se sol escriure quan no hi ha dubte que ens estem expressant en base 2 . De vegades s'usen altres bases com 8 (octal) i 16 (hexadecimal). La memòria emmagatzema els programes, dades, etc .
Abans d'executar un programa s'ha de carregar en la memòria principal situant les seves instruccions en posicions consecutives de memòria.
Després el programa anirà prenent dades, els posarà en memòria, els processarà i tant els resultats intermedis com els finals també se situen en memòria.
Físicament, està constituïda en l'actualitat per xips de silici que són d'accés aleatori : per a arribar a una posició no és necessari passar per les posicions anteriors. Per això la hi conegui com RAM (Random Access Memory). Necessiten alimentació : perden la informació quan es desconnecta el computador.
Una petita part de la memòria té un contingut permanent que no es perd al desconnectar l'alimentació, per exemple la BIOS que conté les rutines bàsiques d'entrada i sortida amb les quals el sistema arrenca abans que cap programa s'hagi carregat en memòria.
Quan les memòries eren de nuclis, es podia apagar l'ordinador sense que es perdessin els seus continguts.
L'accés a la memòria es realitza Seleccionant primer una de les cel·les , el que s'aconsegueix col·locant la seva adreça en el registre selector de memòria.
Després s'envia un senyal de control que pot ser de lectura o escriptura per a obtenir en el bus de dades el que hi ha en aquesta cel·la o, al revés.
La CPU o Processador
La CPU (Central Processing Unit) és l'encarregada del processament de la informació. Consta de dos elements: la ALU i la unitat de control.
La ALU (Arithmetic and Logic Unit) és capaç de realitzar operacions aritmètiques: suma, resta, multiplicació, divisió, canvi de signe etc. i lògiques: and, or, not (i, o, no)
La unitat de control executa les instruccions.
En ella destaquen dos registres registre d'instrucció que conté la qual actualment està sent decodificada i executada comptador de programa que conté l'adreça de memòria de la següent instrucció.
Del disseny de la unitat de control depèn el conjunt d'instruccions que pot interpretar un ordinador.
En ella està 'gravat' d'alguna forma el llenguatge màquina que l'ordinador pot processar.
Unitats d'entrada/sortida
Les unitats d'entrada i sortida serveixen per a comunicar a la CPU amb l'exterior ja sigui per a obtenir dades o per a mostrar resultats. (Ex.: teclat, monitor, impressora).
La memòria auxiliar
La memòria auxiliar està constituïda per discos i cintes magnètics la funció de les quals és emmagatzemar les dades de manera permanent . La seva utilitat és Poder apagar l'ordinador i tornar-lo a encendre sense que es perdi la part de la tasca ja realitzada. Extensió de la memòria principal mitjançant les tècniques de segmentació i paginació per a simular l'existència de més memòria principal.
Buses
Els elements descrits estan units per busos que són conjunts de línies que transporten els diferents tipus de senyals entre les unitats del computador.
Per a unir memòria i CPU hi ha tres busos
Bus de dades pel qual circulen els senyals de dades.
Bus de control pel qual circulen els senyals de control.
Bus d'adreces (B.D en la figura) pel qual circulen els senyals d'adreça.
En anglès, a la part física se li diu HARDWARE; als programes se'ls diu en general SOFTWARE; a les zones de memòria de contingut permanent (HARDWARE + SOFTWARE) se'ls diu FIRMWARE.
divendres, 23 d’octubre del 2009
Rosseta
Les noves aplicacions que presentin el símbol Universal funcionen de forma nadiva en sistemes Mac amb processadors tant Intel menjo PowerPC. Què passa amb les aplicacions que ja tens? Coneix Rosetta. Mai ho veuràs, mai ho configuraràs, mai hauràs de pensar en ell. Es tracta d'un programa integrat en Mac US X per a garantir que la majoria de les teves aplicacions tinguin una llarga i pròspera vida.
Protegeix la teva inversió
He aquí todas las instrucciones que necesitarás: haz doble clic en el icono de la aplicación en cuestión. En la sala de máquinas, Rosetta traduce dinámicamente la mayoría de tus aplicaciones para PowerPC, de forma que puedas utilizarlas en tu Mac con Intel. Sin emulaciones, sin programas de segunda, con el mismo aspecto y estilo de antes... ¡no esperarías menos de un Mac!
La Veritat Universal
La majoria de les aplicacions que acompanyen a la teva Mac amb Intel són Universal, és a dir: han estat dissenyades per a oferir un rendiment òptim amb els nous processadors de Intel. Entre elles es conten Mac US X, iLife '06, Safari i Mail. La majoria de les aplicacions actuals seguirà funcionant gràcies a Rosetta. Totes les aplicacions professionals de Apple, incloent Final Cut Studio, Logic Pro i Aperture, ja estan disponibles en binari universal (si desitges conèixer la llista completa, consulta la columna lateral). Les versions més antigues d'aquestes aplicacions no són compatibles amb Rosetta. És possible que les aplicacions de tercers que necessitin una reproducció en temps real de precisió funcionin millor amb una versió Universal.
dijous, 22 d’octubre del 2009
m1c1e1
A) Primer tenim que anar a la bandera i anar a "Abrir Internacional" y alli pots sel·leccionar el teu idioma i automaticament la bandera cambiara aixi com tambe pot cambiar la configuració del teclat.
B) Primer hem de dirigir-nos a disc dur i buscar la carpeta d'utilitats que esta dins de la carpeta d'aplicacions, A la carpeta d'utilitats tenim que buscar l'aplicació "utilitats de disc", Una vegada que estiguem en l'aplicacio d'utilitats de disc hem de sel·leccionar el nostre disc dur i dirigirnos al apartat de primera ajuda on ens donara l'opció de verificar permisos i poder saber d'on probé el problema i solucionar-lo premem (un cop finalitzada l'opcio de verificar permisos) l'opcio Reparar Els Permisos Del Disc.
C) Per iniciar el sistema com a mode de usuari unic hem de mantenir la tecla mayus fins que sorti la pantalla d'iniciar sessio
D) Per actualitzar el sistema hem d'anar a "Acerca de este MAC" y pulsar l'opcio "Actualización de software"
E) - Entrar a iconfactory o una altre pagina d'icones
- buscar una icona que t'agradi i baixar-la
- obrir arxiu dmg y buscar la icona
- obrir les propietats/informació (COMND+I) de la icona y seleccionar la imatge de la icona
- i per ultim copiar y pegar-lo a la icona del arxiu/carpeta o el que sigui que vols canviar en aquest cas la carpeta "Documents"
- La Carpeta de documents d'agm2 no es pot cambiar per que es privada
F) Els dos impulsors de l’empresa Apple van ser Steve Jobs i Steve Ballmer
G) La shell que utilitza pertany a la familia Unix
H) Pulsem F12 y busquem el gadget Weather despres per configurarlo tan sols cal premer en la i petita que hi surt a l'esquina inferior dreta i posar la nostra ciutat y sel·leccionar si ho volem veure en Cº o Fº
I)
- cmd+mayus+4: Modo Camara (Fotografia tot el que es sel·lecciona)
- cmd+mayus+4+espai: Capturar La Finestra Sel·leccionada
- cmd+mayus+3: Capturar Tota La Pantalla
J) Una aplicació universal es la que funciona en qualsevol Sistema Operatiu o Ordinador ya sigui MAC o PC per tant funcionaria en el meu ordinador sempre que sigui universal tal aplicació.
Tambe hi conec varies programes universals com: Hitachi Universal Volume Manager, o Adobe CS4 Master Collection.
Una aplicacio PPC funcionaria en el meu ordinador Ya Que Auest Tipus D'aplicacions Tan sols serveixen per PC y el meu ordinador es PC aixi que no te que donar ningun problema en aquest aspecte.
Nota: 7,30
B) Primer hem de dirigir-nos a disc dur i buscar la carpeta d'utilitats que esta dins de la carpeta d'aplicacions, A la carpeta d'utilitats tenim que buscar l'aplicació "utilitats de disc", Una vegada que estiguem en l'aplicacio d'utilitats de disc hem de sel·leccionar el nostre disc dur i dirigirnos al apartat de primera ajuda on ens donara l'opció de verificar permisos i poder saber d'on probé el problema i solucionar-lo premem (un cop finalitzada l'opcio de verificar permisos) l'opcio Reparar Els Permisos Del Disc.
C) Per iniciar el sistema com a mode de usuari unic hem de mantenir la tecla mayus fins que sorti la pantalla d'iniciar sessio
D) Per actualitzar el sistema hem d'anar a "Acerca de este MAC" y pulsar l'opcio "Actualización de software"
E) - Entrar a iconfactory o una altre pagina d'icones
- buscar una icona que t'agradi i baixar-la
- obrir arxiu dmg y buscar la icona
- obrir les propietats/informació (COMND+I) de la icona y seleccionar la imatge de la icona
- i per ultim copiar y pegar-lo a la icona del arxiu/carpeta o el que sigui que vols canviar en aquest cas la carpeta "Documents"
- La Carpeta de documents d'agm2 no es pot cambiar per que es privada
F) Els dos impulsors de l’empresa Apple van ser Steve Jobs i Steve Ballmer
G) La shell que utilitza pertany a la familia Unix
H) Pulsem F12 y busquem el gadget Weather despres per configurarlo tan sols cal premer en la i petita que hi surt a l'esquina inferior dreta i posar la nostra ciutat y sel·leccionar si ho volem veure en Cº o Fº
I)
- cmd+mayus+4: Modo Camara (Fotografia tot el que es sel·lecciona)
- cmd+mayus+4+espai: Capturar La Finestra Sel·leccionada
- cmd+mayus+3: Capturar Tota La Pantalla
J) Una aplicació universal es la que funciona en qualsevol Sistema Operatiu o Ordinador ya sigui MAC o PC per tant funcionaria en el meu ordinador sempre que sigui universal tal aplicació.
Tambe hi conec varies programes universals com: Hitachi Universal Volume Manager, o Adobe CS4 Master Collection.
Una aplicacio PPC funcionaria en el meu ordinador Ya Que Auest Tipus D'aplicacions Tan sols serveixen per PC y el meu ordinador es PC aixi que no te que donar ningun problema en aquest aspecte.
Nota: 7,30
divendres, 16 d’octubre del 2009
Spotlight
·És troba a la part dreta superior del monitor.
·La seva funionalitat es cercar tota mena de documents, programes, etc., i executarlos directament al sel·lecionar-ho
·Només em d'introduir el nom o inicials del document que estem cercant i ens apareixerà un llistat amb tots els documents i/o programes que estan relacionats amb el nom qué estem cercant.
Procediment D'emergencia
1)Desar tot el que estiguem fent per tal d'evitar perdre qualsevol informació.
2)Reiniciar el equip i d'aquesta manera solucionaríem un 90% (aproximadament) de les dificultats en les que ens podem trobar.
·Si segueix tenint problemes el Mac hem de dirigir-nos a disc dur i buscar la carpeta d'utilitats que esta dins de la carpeta d'aplicacions.
·A la carpeta d'utilitats tenim que buscar l'aplicació "utilitats de disc".
·Una vegada que estiguem en l'aplicacio d'utilitats de disc hem de sel·leccionar el nostre disc dur i dirigirnos al apartat de primera ajuda on ens donara l'opció de verificar permisos i poder saber d'on probé el problema i solucionar-lo premem (un cop finalitzada l'opcio de verificar permisos) l'opcio Reparar Els Permisos Del Disc, aixo solucionaria un 5% de les dificultats ens que hem podem trobar.
dijous, 15 d’octubre del 2009
VMware Fusion
VMware Fusion és un programari de naturalización desenvolupat per VMware, Inc. per a ordinadors Macintosh amb processador Intel. Fusion permet córrer en ordinadors Mac basats en Intel aplicacions x86 com Windows, Linux, NetWare i Solaris i córrer simultàniament Mac US menjo sistema principal que emmagatzema als altres sistemes operatius convidats.
Caracteristiques
Fusion va ser el primer sistema de virtualización en ordinadors amb processadors basats en Intel a sortir al mercat.
Fusion utilitza Intel Vanderpool tecnologia present en els processadors de la linea Intel Core.
Una de les conveniències que té Fusion a diferència de Paralles és el suport per a x64 (processadors de 64bits) i suport per a SMP que aquest últim va ser suportat des de les primeres versions beta. Fusion 10.
Va ser llançat el 6 d'agost del 2007, exactament un any després de ser anunciat
Requisits Del Sistema
·Mac amb processador intel (per a córrer 64-bit es necessita un processador compatible amb EM64T)
·512MB de RAM (1 GB o més recomanat)
·275MB espai lliure en disc per a la instal·lació de VMware Fusion
·1GB espai lliure en el disc dur per a la instal·lació de cada màquina virtual (10 GB o més recomanat)
·Mac US X version 10.4.9 o posterior
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Scribd
L'Scribd es una pagina web on podem pujar i veure archius .pdf gratuitament i online, encara que es requereix registrarse com a usuari.
Els archius que pugis a aquesta pàgina, els pots classificar segons el seu contingut.
També pots fer un grup o entrar en un que ja hi sigui i veure tots els continguts de les persones que hi siguin amb tu.
Una opció alterna a l'scribd es el correu electronic, ja que té un format .pdf i pots copiar l'HTML i enganxar-lo en el blog.
Personalment, em sembla una pagina molt bona ja que pots afegir al teu blog (o en altres llocs) els archius .pdf que hi carreguis, a mes n'hi ha de molts interesants i utils.
divendres, 9 d’octubre del 2009
Wuala
Avui hem vist i traballat amb el wuala un disc dur a la xarxa que serveix per enmagatzemar cosas ya siguin privades o publiques aixo es pot modificar tambe shi pot agregar amics per que hi veien les teves carpetes si ho configuras com a (publica tan sols per amics) tambe i ha una mena de xat. A més d'amics tambe n'hi han grups.
Per Configurar la visibilitat d'una carpeta s'a d'anar a les propietats de la carpeta, li donem al boto "Change" al costat de la visibilitat per cambiarla, i en el menu visibility seleccionem si la volem privada, publica tan sols per amics, o publica per a tothom.
Tambe hi podem enviar emails en el menu "Email".
Al menu weblink i podem compartir les carpetes dins de la xarxa a partir del link propi de la carpeta.
I per ultim en el menu "BookMarck" podem publicar la carpeta a llocs web com per exemple el Facebook o el Twitter.
El programa es gratis i es compatible amb windows xp, windows vista, Mac OS (10.4, 10.5, 10.6) i Linux.
El podeu descarregar des de aqui.
dijous, 8 d’octubre del 2009
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Resum D' Ubuntu
Introducció
L'Ubuntu és un sistema operatiu de codi completament obert basat en el nucli Linux. La comunitat Ubuntu es basa en els ideals plasmats en la filosofia de l'Ubuntu: el programari ha de ser disponible de forma gratuïta, la gent ha de poder utilitzar les eines de programari en el seu propi idioma i independentment de les seves capacitats o discapacitats, la gent ha de tenir llibertat per a personalitzar i modificar el seu programari de la manera que sigui més adient a les seves necessitats. Per aquestes raons:
·L'Ubuntu sempre serà gratuït; no hi ha cap cost addicional per a l'«edició d'empresa», sempre oferim el millor que tenim per a tothom en les mateixes condicions de llibertat.
·L'Ubuntu inclou el millor que ofereix la comunitat de programari lliure en traduccions i infraestructura d'accessibilitat, per fer de l'Ubuntu una eina usable per al major nombre de persones possible.
·L'Ubuntu es publica regularment i de manera predictible; se'n fa un nou llançament cada sis mesos. Podeu utilitzar la versió estable actual o la versió en desenvolupament. Cada nou llançament rep suport durant almenys els 18 mesos següents al seu llançament.
·L'Ubuntu està compromès amb els principis del desenvolupament de programari lliure; encoratgem tothom a fer servir programari lliure, millorar-lo i distribuir-lo.
Quant al nom
Ubuntu is a South African ethical ideology focusing on
people's allegiances and relations with each other. The
word comes from the Zulu and Xhosa languages.
Ubuntu (pronounced "oo-boon-too") is seen as a
traditional African concept, is regarded as one of the
founding principles of the new republic of South Africa
and is connected to the idea of an African Renaissance.
Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».
«Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a la resta, confia en els altres, no se sent amenaçada si els altres estan bé i són capaços de fer coses, té una confiança en si mateixa que prové de saber que pertany a un tot més gran, i se sent discriminada quan la resta és humiliada o discriminada, torturada o oprimida.»
Com a plataforma basada en el Linux, el sistema operatiu Ubuntu porta l'esperit ubuntu al món del programari.
Programari lliure
El projecte Ubuntu està totalment compromès amb els principis de desenvolupament de programari lliure; s'anima a la gent a fer servir programari lliure, a millorar-lo i a compartir-lo amb altri.
«Programari lliure» no significa que no s'hagi de pagar per ell (per bé que l'Ubuntu es compromet també a ser gratuït); significa que hauríeu de poder fer servir el programari de la manera que desitgeu: el codi font en què es basa el programari lliure és accessible a tothom per a ser descarregat, modificat i utilitzat com es vulgui. A més a més dels avantatges de caire ideològic, aquesta llibertat comporta avantatges tècnics: en desenvolupar els programes lliures, el treball i esforços d'altra gent poden ser utilitzats per a millorar-los. Això no pot passar amb programari que no és lliure: quan es desenvolupen programes d'aquest tipus, s'ha de començar des de zero. Per aquesta raó, el desenvolupament de programari lliure és ràpid, eficient i apassionant!
La Diferència
Hi ha molts sistemes operatius diferents que es basen en el Linux: alguns exemples són Debian, SuSE, Gentoo, Red Hat i Mandriva. L'Ubuntu és un altre contendent en aquest món tan competitiu. Així doncs, què fa que l'Ubuntu sigui diferent?
Basat en Debian, una de les distribucions més àmpliament valorades, tecnològicament avançada i amb el millor suport, l'Ubuntu té com a objectiu crear una distribució d'un sistema Linux actualitzada i coherent per a escriptori i servidors. Ubuntu inclou un nombre de paquets seleccionats amb cura de la distribució Debian, i manté el seu potent sistema de gestió de paquets, que permet una fàcil instal·lació i una bona eliminació de programes. Al contrari que la majoria de distribucions que porten una gran quantitat de programari que pot o no ser útil, la llista dels paquets de l'Ubuntu es redueix a un nombre d'aplicacions importants d'alta qualitat.
En centrar-se en la qualitat, l'Ubuntu produeix un entorn robust i ric en funcions, adequat per al seu ús a la llar i entorns comercials. El projecte pren el temps necessari per a centrar-se en detalls i és capaç d'alliberar una versió amb el millor programari una vegada cada 6 mesos. L'Ubuntu està disponible en sabors per a l'i386 (processadors 386/486/Pentium (II / III / IV) i Athlon / Duron / Sempron), AMD64 (Athlon64, Opteron i els nous processadors de 64 bits d'Intel) i arquitectures Sun UltraSPARC.
L'escriptori
L'escriptori és el que veieu un cop heu entrat a l'ordinador, i s'utilitza per a gestionar i executar aplicacions. El GNOME, un entorn d'escriptori i de desenvolupament capdavanter per a l'UNIX i el Linux, és el predeterminat de l'Ubuntu.
També podeu instal·lar opcionalment els entorns d'escriptori KDE i Xfce, els quals tenen el seu propi aspecte i comportament. El KDE i l'Xfce per a l'Ubuntu estan disponibles a través dels projectes del Kubuntu i del Xubuntu projects respectively. Fins i tot podeu instal·lar una versió de l'Ubuntu exclusivament amb el KDE o l'Xfce si és que així ho voleu.
Versió i números de llançament
El sistema de numeració de les versions de l'Ubuntu es basa en la data en què s'ha llançat la versió corresponent de la distribució. El número de la versió no prové de la revisió del programari, sinó de l'any i el mes de llançament.
El nostre primer llançament (Warty Warthog) va ser l'octubre de 2004 per la qual cosa la seva versió va ser la 4.10. Aquesta versió (Intrepid Ibex) es va publicar l'octubre de 2008 per la qual cosa el seu número de versió és el 8.10.
Recolzament i assistència
L'Ubuntu és mantingut per una comunitat que creix ràpidament. El projecte el patrocina Canonical Ltd., una societat de cartera fundada per Mark Shuttleworth, la qual contracta els desenvolupadors principals de l'Ubuntu i proporciona serveis d'assistència i assessoria per a aquest.
L'Ubuntu és un sistema operatiu de codi completament obert basat en el nucli Linux. La comunitat Ubuntu es basa en els ideals plasmats en la filosofia de l'Ubuntu: el programari ha de ser disponible de forma gratuïta, la gent ha de poder utilitzar les eines de programari en el seu propi idioma i independentment de les seves capacitats o discapacitats, la gent ha de tenir llibertat per a personalitzar i modificar el seu programari de la manera que sigui més adient a les seves necessitats. Per aquestes raons:
·L'Ubuntu sempre serà gratuït; no hi ha cap cost addicional per a l'«edició d'empresa», sempre oferim el millor que tenim per a tothom en les mateixes condicions de llibertat.
·L'Ubuntu inclou el millor que ofereix la comunitat de programari lliure en traduccions i infraestructura d'accessibilitat, per fer de l'Ubuntu una eina usable per al major nombre de persones possible.
·L'Ubuntu es publica regularment i de manera predictible; se'n fa un nou llançament cada sis mesos. Podeu utilitzar la versió estable actual o la versió en desenvolupament. Cada nou llançament rep suport durant almenys els 18 mesos següents al seu llançament.
·L'Ubuntu està compromès amb els principis del desenvolupament de programari lliure; encoratgem tothom a fer servir programari lliure, millorar-lo i distribuir-lo.
Quant al nom
Ubuntu is a South African ethical ideology focusing on
people's allegiances and relations with each other. The
word comes from the Zulu and Xhosa languages.
Ubuntu (pronounced "oo-boon-too") is seen as a
traditional African concept, is regarded as one of the
founding principles of the new republic of South Africa
and is connected to the idea of an African Renaissance.
Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».
«Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a la resta, confia en els altres, no se sent amenaçada si els altres estan bé i són capaços de fer coses, té una confiança en si mateixa que prové de saber que pertany a un tot més gran, i se sent discriminada quan la resta és humiliada o discriminada, torturada o oprimida.»
Com a plataforma basada en el Linux, el sistema operatiu Ubuntu porta l'esperit ubuntu al món del programari.
Programari lliure
El projecte Ubuntu està totalment compromès amb els principis de desenvolupament de programari lliure; s'anima a la gent a fer servir programari lliure, a millorar-lo i a compartir-lo amb altri.
«Programari lliure» no significa que no s'hagi de pagar per ell (per bé que l'Ubuntu es compromet també a ser gratuït); significa que hauríeu de poder fer servir el programari de la manera que desitgeu: el codi font en què es basa el programari lliure és accessible a tothom per a ser descarregat, modificat i utilitzat com es vulgui. A més a més dels avantatges de caire ideològic, aquesta llibertat comporta avantatges tècnics: en desenvolupar els programes lliures, el treball i esforços d'altra gent poden ser utilitzats per a millorar-los. Això no pot passar amb programari que no és lliure: quan es desenvolupen programes d'aquest tipus, s'ha de començar des de zero. Per aquesta raó, el desenvolupament de programari lliure és ràpid, eficient i apassionant!
La Diferència
Hi ha molts sistemes operatius diferents que es basen en el Linux: alguns exemples són Debian, SuSE, Gentoo, Red Hat i Mandriva. L'Ubuntu és un altre contendent en aquest món tan competitiu. Així doncs, què fa que l'Ubuntu sigui diferent?
Basat en Debian, una de les distribucions més àmpliament valorades, tecnològicament avançada i amb el millor suport, l'Ubuntu té com a objectiu crear una distribució d'un sistema Linux actualitzada i coherent per a escriptori i servidors. Ubuntu inclou un nombre de paquets seleccionats amb cura de la distribució Debian, i manté el seu potent sistema de gestió de paquets, que permet una fàcil instal·lació i una bona eliminació de programes. Al contrari que la majoria de distribucions que porten una gran quantitat de programari que pot o no ser útil, la llista dels paquets de l'Ubuntu es redueix a un nombre d'aplicacions importants d'alta qualitat.
En centrar-se en la qualitat, l'Ubuntu produeix un entorn robust i ric en funcions, adequat per al seu ús a la llar i entorns comercials. El projecte pren el temps necessari per a centrar-se en detalls i és capaç d'alliberar una versió amb el millor programari una vegada cada 6 mesos. L'Ubuntu està disponible en sabors per a l'i386 (processadors 386/486/Pentium (II / III / IV) i Athlon / Duron / Sempron), AMD64 (Athlon64, Opteron i els nous processadors de 64 bits d'Intel) i arquitectures Sun UltraSPARC.
L'escriptori
L'escriptori és el que veieu un cop heu entrat a l'ordinador, i s'utilitza per a gestionar i executar aplicacions. El GNOME, un entorn d'escriptori i de desenvolupament capdavanter per a l'UNIX i el Linux, és el predeterminat de l'Ubuntu.
També podeu instal·lar opcionalment els entorns d'escriptori KDE i Xfce, els quals tenen el seu propi aspecte i comportament. El KDE i l'Xfce per a l'Ubuntu estan disponibles a través dels projectes del Kubuntu i del Xubuntu projects respectively. Fins i tot podeu instal·lar una versió de l'Ubuntu exclusivament amb el KDE o l'Xfce si és que així ho voleu.
Versió i números de llançament
El sistema de numeració de les versions de l'Ubuntu es basa en la data en què s'ha llançat la versió corresponent de la distribució. El número de la versió no prové de la revisió del programari, sinó de l'any i el mes de llançament.
El nostre primer llançament (Warty Warthog) va ser l'octubre de 2004 per la qual cosa la seva versió va ser la 4.10. Aquesta versió (Intrepid Ibex) es va publicar l'octubre de 2008 per la qual cosa el seu número de versió és el 8.10.
Recolzament i assistència
L'Ubuntu és mantingut per una comunitat que creix ràpidament. El projecte el patrocina Canonical Ltd., una societat de cartera fundada per Mark Shuttleworth, la qual contracta els desenvolupadors principals de l'Ubuntu i proporciona serveis d'assistència i assessoria per a aquest.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Historia I Caracteristiques De NEXTSTEP
NeXTSTEP és el sistema operatiu orientat a objectes, multitarea que NeXT Computer, Inc. Es va dissenyar per a córrer en els ordinadors NeXT (informalment coneguts com "black boxes").
Historia
NeXTSTEP 1.0 va ser llançat en 1989 després de proves que van començar en 1986. L'última versió, 3.3, es va alliberar a principis de 1995. En aquest punt, NeXT es va associar en una join-venture amb Sun Microsystems para desenvolupar OpenStep, un padró multi-plataforma i implementació per a arquitectures SPARC, Intel, HP i NeXT m68k, basada en NeXTSTEP.
El sistema va ser iniciat originalment a mitjan els 1980 com dos projectes, un esforç que crearia Display PostScript, i un esforç per a crear un toolkit d'objectes per a programació per al mercat educacional. Quan es va tornar aparent que les computadores i sistemes operatius de l'època no eren suficients per a la tasca d'executar cap d'aquests, els projectes fossin combinats, juntament amb un projecte de maquinari, i eventualment va crear els ordinadors NeXT.
Caracteristiques
NeXTSTEP va ser la combinació dels següents elements:
-Un sistema operatiu Unix basat en el kernel Mach kernel, més codi font de la Universitat de Califòrnia, UC Berkeley, provinent del seu sistema operatiu BSD.
-Display PostScript i un motor gràfic.
-Objective-C com llenguatge de programació i runtime.
-Una capa d'aplicació orientada a objectes, incloent diversos kits.
-Eines de desenvolupament per a les capes OO.
·La clau per a la fama van ser els tres últims elements. Els toolkits oferien un poder incomparable amb les eines de l'època i van ser usades per a crear tot el programari de la màquina. Característiques distintes del llenguatge Objective-C van fer que el fet d'escriure aplicacions amb NeXTSTEP fos molt més fàcil que en els sistemes rivals i el sistema va ser reconegut com un model per al desenvolupament de programari una dècada més tard.
·La interfície d'usuari era refinada i consistent, introduint la idea del Dock, utilitzada també en OPENSTEP i en Mac OS X. Tot el subsistema gràfic utilitzava el concepte d'unificació de dispositius de sortida, a través de Display PostScript. Amb això, era possible presentar documents tant en la pantalla com en impressores de format PostScript de la mateixa manera i amb la mateixa interface de programació. A més d'això, van ser agregats altres recursos de menor impacte, com notificacions visuals de canvis en el document editat, efectes 3D en els components gràfics com botons i altres.
·Es van agregar Kits o eines addicionals a la línia de productes per a fer el sistema més atractiu. Això va incloure Portable Distributed Objects (PDO), o Objectes Portables Distribuïts, que permetia la invocació remota de mètodes, de manera simple i Enterprise Objects Framework, un sistema de bancs de dades objecte-relacional bastant poderós. Aquestes tecnologies van fer al sistema particularment interessant per al desenvolupament d'aplicacions personalitzades i corporatives, el que va fer que tingués una bona escala d'adopció en la comunitat de programació financera.
·Després de la compra de NeXT per Apple Computer en l'inici de 1997, Apple va decidir crear la seva pròpia implementació del padró OpenStep, que va resultar en Mac US X. L'herència de OpenStep en MacOS X es nota en l'entorn de Cocoa, on els objectes de la llibreria Objective-C tenen prefixo el "NS". També existeix una implementació GNU del padró OpenStep cridada GNUstep.
·El primer navegador WorldWideWeb, va ser creat utilitzant la plataforma NeXTSTEP.
·Nota: OpenStep i OPENSTEP no són el mateix. El primer és el nom del padró, mentre que el segon és el nom de la implementació del padró OpenStep.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)