La tipografia és un mode d'impressió mitjançant tipus mòbils i gravats que són entintats, la forma dels quals es transfereix al suport per pressió directa.
També és el conjunt de normes i usos que es tenen en compte a l'hora de col·locar, amb proporció i harmonia i d'acord amb una intenció comunicativa, els elements que s'han d'imprimir en algun suport físic o visualitzar en alguna pantalla. Aquests elements poden ser text, il·lustracions i ornaments.
A grans trets, la tipografia s'ocupa de quatre àmbits:
* El caràcter.
* El paràgraf.
* La pàgina.
* El document imprès.
La tipografia neix a mitjan segle XV, arran de l'aparició de la premsa d'imprimir i dels tipus mòbils gràcies a Johannes Gutenberg. Des d'aleshores, el plantejament de l'harmonia entre les dimensions del text i la il·lustració i les dimensions de pàgina perdura.
Una figura destacada dels primers temps d'aquesta professió és Aldo Manuzio, d'una família italiana d'humanistes. Manuzio va crear els tipus cursius, va dissenyar tipus grecs i va encarregar la fosa de la lletra Bembo.
Hi ha diferents famílies en la tipografia:
* Gòtiques:
o Poca llegibilitat.
o Cal·ligrafiades
o Amb regularitat vertical
* Romanes: (baskerville)
o Tenen terminal o peu
o Molta claredat visual.
o La construcció equilibrada de la lletra
o Classicisme
* Bastardes: (zapf chancery)
o Moviment.
o Elegància.
o Treball dels terminals.
* Pal sec: (futura)
o Sense terminals.
o Modernitat.
o Monolinis.
o Gruix de traç regular.
* Nova arrel
o American trywritter (aspectes tecnològics)
o Mistral.
o Comic sans.
o Estil cal·ligràfic (fetes a ma).
