Emmagatzematge

Memories
la memòria (també cridada emmagatzematge) es refereix als components d'una computadora, dispositius i mitjos d'emmagatzematge que retenen dades informàtiques durant algun interval de temps. Les memòries de computadora proporcionen unes de les principals funcions de la computació moderna, la retenció o emmagatzematge d'informació. És un dels components fonamentals de totes les computadores modernes que, acoblats a una unitat central de processament (CPU per la seva sigla en anglès, central processing unit), implementa el fonamental del model de computadora de Von Neumann, usat des dels anys 1940.

En l'actualitat, memòria sol referir-se a una forma d'emmagatzematge d'estat sòlid conegut com memòria RAM (memòria d'accés aleatori, RAM per les seves sigles en anglès random access memory) i altres vegades es refereix a altres formes d'emmagatzematge ràpid però temporal. De forma similar, es refereix a formes d'emmagatzematge massiu com discos òptics i tipus d'emmagatzematge magnètic com discos durs i altres tipus d'emmagatzematge més lents que les memòries RAM, però de naturalesa més permanent. Aquestes distincions contemporànies són d'ajuda perquè són fonamentals per a l'arquitectura de computadors en general.

A més, es reflecteix una diferència tècnica important i significativa entre memòria i dispositius d'emmagatzematge massiu, que s'ha anat diluint per l'ús històric dels termes "emmagatzematge primari" (de vegades "emmagatzematge principal"), per a memòries d'accés aleatori, i "emmagatzematge secundari" per a dispositius d'emmagatzematge massiu. Això s'explica en les següents seccions, en les quals el terme tradicional "emmagatzematge" s'usa com subtítol per conveniència.


Targetes Perforades
La targeta perforada és una cartolina amb unes determinacions que poden o no estar perforades, el que suposa un codi binario. Van ser els primers mitjans que servian per a ingressar informació i instruccions a un computador en els anys 1960 i 1970. Van ser inventades per Herman Hollerith (1860-1929) en 1889.

Les targetes perforades van ser utilitzades no sol en la informàtica, sinó també en els telares inspirades per Joseph Marie Jacquard. De fet, la informàtica va adquirir les targetes perforades dels telares. Amb la mateixa lògica de perforació o absència de perforació, es van utilitzar les cintes perforades.

Actualment les targetes perforades han caigut en el reemplaço per mitjans magnètics i òptics d'ingrés d'informació. No obstant això, molts dels dispositius d'emmagatzematge actuals, com per exemple el CD-ROM també es basen en un mètode similar a l'usat per les targetes perforades, encara que per suposat les grandàries, velocitats d'accés i capacitat dels mitjans actuals no admeten comparació amb les velles targetes.


Cintes Perforades
La cinta perforada és un mètode obsolet d'emmagatzematge de dades, que consisteix en una llarga tira de paper en la qual es realitzen forats per a emmagatzemar les dades. Va ser molt emprada durant gran part del segle XX per a comunicacions amb teletipos, i més tard com un mitjà d'emmagatzematge de dades per a miniordenadores i màquines eina tipus CNC.


Cintes Magnetiques
La cinta magnètica és un tipus de mitjà o suport d'emmagatzematge d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetizado, generalment òxid de ferro o algun cromato. El tipus d'informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com vídeo, àudio i dades.

Hi ha diferents tipus de cintes, tant en les seves mesures físiques, com en la seva constitució química, així com diferents formats d'enregistrament, especialitzats en el tipus d'informació que es vol gravar.

Els dispositius informàtics d'emmagatzematge massiu de dades de cinta magnètica són utilitzats principalment per a respatller d'arxius i per al procés d'informació de tipus seqüencial, com en l'elaboració de nòmines de les grans organitzacions públiques i privades. Al magatzem on es guarden aquests dispositius l'hi denomina cintoteca.

El seu ús també s'ha estès per a l'emmagatzematge analògic de música (com el casete d'àudio) i per a vídeo, com les cintes de VHS (vegi's cinta de video).

La cinta magnètica d'àudio depenent de l'equip que la reproduïx/grava rep diferents noms:

·Es diu cinta de bobina oberta si és de magnetófono.
·Casete quan és de format compacte utilitzada en platina o walkman.
·Cartutx quan és utilitzada per les cartucheras.



Disquets o Discs Flexibles:
Els discs flexibles o disquets són un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per un brac lector magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Durant la dècada del 2000, han estat majoritariament substituïts per discs òptics i pels dispositius de memòria flaix.

Han existit tres mides principals de disquets per a PC;

·8 polzades
·5,25 polzades
·3,5 polzades


Disc Durs
Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guardin grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que vaig contar, els quals girin a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

Els característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigaoctets (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora veu condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).

L'adjectiu dur es'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs.

El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.

Al segle XXI, els aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video càmeres, reproductors d'àudio, PDA's, càmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 és va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (network attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet computadors empotrats.


Suports Optics

Un suport òptic és un format d'emmagatzematge d'informació digital, que consisteix en un disc circular en el qual la informació es codifica, es guarda i emmagatzema, fent uns solcs microscòpics amb un làser sobre una de les cares planes que ho componen.

N'hi han de molts tipus:
·CD (Compact Disk)
·LD (Laser Disk)
·DVD (Digital Versatile Disc) y derivados
·Super Audio CD
·Video CD
·Super Video CD
·EVD (Enhanced Versatile Disc)
·DIVX
·GD-ROM
·DataPlay
·Disco Fluorescente Multietiqueta
·PD (Phase-change Dual)
·UMD (Universal Media Disc)
·Ultra Density Optical
·Blu-ray
·VMD o HD-VMD (Versatile Multilayer Disc "Disco versátil Multicapa")
·CBHD (China Blue High Definition)
·FVD (Forward Versatile Disc)
·DMD (Digital Multilayer Disc "Disco Multicapa Digital") o FMD (Fluorescent Multilayer Disc)
·FMD (Fluorescent Multilayer Disc)
·HD DVD (High Density Digital Versatile Disc)
·HVD (Holographic Versatile Disc "Disco Holográfico Versátil")
·PCD (Protein-coated disc)
·LS-R


Magneto-Optics

Un disc magneto-òptic és un tipus de disc òptic capaç d'escriure i reescribir les dades sobre si. Igual que un CDROM, pot ser utilitzat tant per a emmagatzemar dades informàtiques com pistes d'àudio. L'enregistrament magneto-òptica és un sistema combinat que grava la informació de forma magnètica sota la incidència d'un llamp làser, i la reproduïx per mitjans òptics.

N'hi han de dos tipus:
·MD (Minidisc)
·HiMD


Unitats D'estat Solid o Memoria Flash

La memòria flash és una forma desenvolupada de la memòria EEPROM que permet que múltiples posicions de memòria siguin escrites o esborrades en una mateixa operació de programació mitjançant impulsos elèctrics, enfront de les anteriors que només permet escriure o esborrar una única cel·la cada vegada. Per això, flash permet funcionar a velocitats molt superiors quan els sistemes empren lectura i escriptura en diferents punts d'aquesta memòria al mateix temps.

Tambe N'hi han de diferents tipus:
·SD (security digital)
·MiniSD
·MicroSD
·Memory Card


Emmagatzematge Portatil (Memories USB)

Una memòria USB (d'Universal Serial Bus; en anglès pendrive, USB flash drive) és un petit dispositiu d'emmagatzematge que utilitza memòria flash per a guardar la informació que pot requerir i no necessita bateries (piles). La bateria era necessària en els primers models, però els més actuals ja no la necessiten. Aquestes memòries són resistents als rasguños (externs) a la pols, i alguns a l'aigua –que han afectat a les formes prèvies d'emmagatzematge portàtil-, com els disquets, discos compactes i els DVD. En Espanya són conegudes popularment com pinchos o llapis.

Aquestes memòries s'han convertit en el sistema d'emmagatzematge i transport personal de dades més utilitzat, desplaçant en aquest ús als tradicionals disquets, i als CD. Es poden trobar en el mercat fàcilment memòries de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128 i fins a 256 GB; sent impráctico als 64gb pel seu elevat cost. Això suposa, com a mínim, l'equivalent a 180 CD de 700MB o 91.000 disquets de 1.44 MB aproximadament. La seva gran popularitat li ha suposat infinitat de denominacions populars relacionades amb la seva petita grandària i les diverses formes de presentació, sense que cap hagi pogut destacar entre totes elles. El qualificatiu USB o el propi context permet identificar fàcilment el dispositiu informàtic al que es refereixen.

Els sistemes operatius actuals poden llegir i escriure en les memòries sense més que endollar-les a un connector USB de l'equip encès, rebent l'energia d'alimentació a través del propi connector que conta amb 5 volts. En equips una mica antics (com per exemple els equipats amb Windows 98) es necessita instal·lar un controlador de dispositiu (driver) proporcionat pel fabricant. Linux també té suport per a dispositius d'emmagatzematge USB des del kernel 2.4.


Emmagatzematge Multimaedia (Servidors d'intrnet

En informàtica, un servidor és un tipus de programari que realitza certes tasques en nom dels usuaris. El terme servidor ara també s'utilitza per a referir-se a l'ordinador físic en el qual funciona aquest programari, una màquina el propòsit de la qual és proveir dades de manera que altres màquines puguin utilitzar aquestes dades.

Aquest ús dual pot dur a confusió. Per exemple, en el cas d'un servidor web, aquest terme podria referir-se a la màquina que emmagatzema i maneja els llocs web, i en aquest sentit és utilitzada per les companyies que oferixen hosting o hospedaje. Alternativament, el servidor web podria referir-se al programari, com el servidor de http d'Apatxe, que funciona en la màquina i maneja el lliurament dels components dels pàgines web com resposta a peticions dels navegadors dels clients.

Els arxius per a cada lloc d'Internet s'emmagatzemen i s'executen en el servidor. Hi ha molts servidors en Internet i molts tipus de servidors, però comparteixen la funció comuna de proporcionar l'accés als arxius i serveis.

Un servidor serveix informació als ordinadors que es connectin a ell. Quan els usuaris es connecten a un servidor poden accedir a programes, arxius i altra informació del servidor.

En la web, un servidor web és un ordinador que usa el protocol http per a enviar pàgines web a l'ordinador d'un usuari quan l'usuari les sol·licita.

Els servidors web, servidors de correu i servidors de bases de dades són al que té accés la majoria de la gent a l'usar Internet.

Alguns servidors manegen solament correu o solament arxius, mentre que uns altres fan més d'un treball, ja que un mateix ordinador pot tenir diferents programes de servidor funcionant al mateix temps.

Els servidors es connecten a la xarxa mitjançant una interfície que pot ser una xarxa veritable o mitjançant connexió via línia telefònica o digital.

N'hi ha diferents tipus de servidors.


RAID

RAID: acrònim en anglès de Redundant Array of Independent Disks (matriu redundant de discs independents). Es basa en un sistema d'emmagatzemament de la informació que combina diversos discs durs d'igual capacitat que davant del sistema funcionen com una única unitat lògica.


Tecnologies

Mecanica: forat / no forat
Magetiques: + / -
Optiques: llum / no llum
Magneto Optiques: llum / no llum
Electrics: + / -
Digital