Linotipia

La linotipia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitza el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventés la linotipia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un periòdic o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, o caràcters tipogràfics component paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que l'operari devia agafar d'uns dipòsits en els quals es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien diferents tipus de grandàries per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasis del missatge. Per exemple, per a compondre els titulars s'usava una grandària molta major que per al corpus del text. Exactament igual, a com es fa avui dia, solament que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotipia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent situada en un teclat similar al de la màquina d'escriure seleccionava un caràcter tipogràfic determinat. AL prémer la tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que se situava a la part alta de la màquina. Posteriorment, aquest motlle descendia a un centre comú, on aquesta lletra, seguida d'unes altres, formaven les paraules i espaiats que l'operador havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Quan una línia constituïda per les paraules i espais corresponents, formada per aquestes matrius, quedava completa, passava automàticament a una caixa de fosa, on obstaculitza metall fos i formava un lingote que constituïa una línia de caràcters d'impremta.


Una vegada que les matrius havien servit de motlle per a aquesta fi, es recollien per la mateixa màquina i es traslladaven, novament al receptáculo superior d'on havien sortit inicialment, distribuint-se automàticament en els cajetines que els corresponguessin i amatents, de nou, per a descendir al prémer sobre el teclat. D'aquesta manera, s'anaven component les línies de caràcters d'impremta amb el metall fos, fins que l'original sencer quedava acabat i retornat al centre corresponent. En aquest es pren una prova que s'envia al corrector, on es compara amb l'original.

La composició està llavors en disposició de passar al lloc que li correspon conformement al determinat pel director del periòdic o, per costum, si es tracta d'alguna matèria que té ja el seu lloc fix en el periòdic, com els informes de mercats, el confeccionador rutinàriament la col·loca immediatament en aquest lloc.

Decidit el nombre de pàgines que ha de dur el periòdic, per a cadascuna d'aquestes hi ha una forma en la qual es disposen els anuncis d'acord amb les disposicions dictades pel departament administratiu. Aquesta forma s'ajusta dintre d'un marc metàl·lic, de tal manera que queda tota la composició formant un sòlid perfectament anivellat sobre la platina o taula metàl·lica on es fa l'ajustament. Amb la confecció d'aquestes formes queda acabada una de les fases o cicles del departament mecànic i la tasca passa de mà dels tipógrafos a la dels estereotipistas.

Cada forma és transportada a la taula de la estereotipia, on una fulla de paper gruixut o cartró especial es col·loca sobre ella i, per pressió i caldeo, modela tot el tipus de la pàgina. Una vegada més s'ha obtingut una matriu doni on obtenir un motlle, però aquesta vegada d'una pàgina sencera en comptes d'una lletra sola. La matriu formada per la planxa de cartró s'encorba en semicercle, de manera que la part modelada quedi en la part interior o còncava, per mitjà d'una màquina automàtica especial. En la planxa matriu així, amatent s'aboca plom fos i aquest, al refredar-se i solidificarse, dóna altra planxa també encorbada en semicercle, però invertida respecte a la matriu, la qual es col·loca immediatament sobre un cilindre de la premsa, al que ajusta perfectament i queda disposada per a rebre la tinta i imprimir aquesta sobre net paper blanc, resultant així les fulles, impreses. Mentre, els motlles de la composició han passat de nou a les platines on es van ajustar i allí s'afluixen, quedant en disposició de rebre correccions i alteracions per a les edicions successives. Tot el procés de la estereotipia per a obtenir les planxes matrius de cartró i les planxes o teules de metall corb amb el motlle de la composició es fa en uns deu minuts.

La linotipia va ser comercialitzada per l'empresa Linotype.