Helvetica

Helvética (també coneguda menjo Neue Haas Grotesk, Helvetica i últimament expandida a Neue Helvetica) és una font tipogràfica desenvolupada per Max Miedinger en 1957 per a la fosa de tipografies Haas'sche Schriftgießerei (també coneguda menjo "Haas") de Basilea, Suïssa. El seu disseny està basat en una anterior tipografia cridada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografia, originalment titulada Neue Haas Grotesk, és d'estil senzill i del tipus sans serif o sense rematades (Clasif. Vox: Lineale B Neo-Grotesque). Es va tornar immensament popular a fins dels anys 1960 i durant els anys 1970, a causa de la seva enorme influència dintre del cridat "Estil Tipogràfic Internacional" (particularment en identitats corporatives), una de les més importants corrents modernistes del segle XX.


En 1956 Max Miedinger rep un encàrrec de Edouard Hoffmann (Fosa Haas) de modernitzar l'estil del tipus sans-serif d'aquesta casa tipogràfica. El tipus era Haas Grotesk i es basava en el Akzidenz Grotesk de la Fosa Berthold de finals del segle XIX. Miedinger rediseño la tipografia, convertint-la en el "Neue Haas Grotesk". De 1957 a 1961 el tipus conserva el nom del disseny de Miedinger, però en el moment que la Fosa Stempel adquireix la Fosa Haas (juntament amb els drets dels dissenys originals), els nous amos (particularment Walter Cunz) decideixen desenvolupar una sèrie completa amb diferents pesos, i de renombrarla com "helvetica" (en llatí, "suïssa", adjectiu). La Fosa Stempel ho llança comercialment per a les màquines Linotype, i en poc temps, ajudada del seu nou nom i d'un boom de l'exportació del disseny objectiu (inicialment suís, després conegut com Estil Tipogràfic Internacional), Helvetica es posiciona entre les tipografies més usades de la història. Helvetica és un tipus eficaç per a ús quotidià, especialment per a titulars (poc menys per a cos de text); el seu èxit es deu al seu estupenda escalabilidad en tot tipus de situacions així com a la profusió amb que va ser usada durant el període que el corrent de l'estil internacional va marcar la pauta del grafisme (durant els anys 1950 i anys 1960). El epítome de la precisió minimitzada és atribuït a l'apel·lació de negocis desitjant comunicar una incisiva i seriosa identitat corporativa. L'adaptació de les tipografies que no eren llatines a l'estètica de Helvetica i l'ampli rang de llenguatge específic per a cartes i accents van convertir a Helvetica en la tipografia corporativa més famosa dels 60?s i 70?s. El gran salt que el desenvolupament tecnològic ha tingut i la introducció de la computadora personal en 1984 va revolucionar el món del disseny: es democratitza l'accessibilitat a les eines del disseny i per a l'any 1986 Atovó havia llançat una col·lecció de tipografies que contenia més de mil tipus, incloent la Helvetica Neue. L'efecte de l'ús d'aquesta tipografia era obvi. L'aparició d'una nova tecnologia i un suposat alliberament de les abans indispensables habilitats bàsiques de disseny, ens introduïxen en la caiguda de les regles que governen el disseny tipogràfic modernista. A la fi dels anys 1980, el virus postmodernista ataca amb tot el seu poder: l'escena havia estat denominada per un creixement desenfrenat i un caos estilístic - a cada dissenyador la seva pròpia tipografia.


Caracteristicas


Kerning/Interletrado
Helvetica es una tipografía que, aún después de más de 40 años de uso y desarrollo, sigue presentando serios problemas en su tabla de kerning (o interletrado). Es recomendable que su uso a tamaños apreciables (titulares, logotipos etc.) se haga usando no un interletrado automático, sino uno manual (acomodando letra por letra la secuencia de caracteres, preservando la fluidez óptica).

Justificación
Helvetica (y casi todas las familias neolineales, particularmente las "Grotesk" y las geométricas) no se comportan bien en alineamiento justificado, generando los conocidos "ríos" (la acumulación de espacios en el movimiento vertical, de línea a línea) que fragmentan el color tipográfico del texto.

Espacio
Helvetica (como muchos de los neolineales) necesita cantidades suplementales de leading (interlineado) y amplios márgenes en su uso. Los pesos 25 a 45 se comportan relativamente mejor que los pesos de 55 en adelante.

Combinación tipográfica con tipos con remates
Emparejar Helvetica con una tipografía con remates puede volverse problemático estructuralmente, Helvetica se acerca de los tipos Clarendon del siglo XIX, sin embargo, casi nadie usa esta combinación. Las demás combinaciones presentes en el mercado, no toman generalmente en cuenta ni los aspectos ópticos, ni las similitudes arquitectónicas de las letras, ni mucho menos aspectos históricos. Esto hace que Helvetica sea una fuente mucho más solitaria de lo que parece.