Ofset: És un sistema d'impressió litogràfica, basat en el principi de la repulsió entre l'aigua i l'oli, que transfereix la tinta al suport definitiu a imprimir amb un roleu amb una mantellina de cautxú. És aquesta característica el que fa que aquesta tècnica pugui assolir una gran qualitat d'impressió, ja que l'elasticitat del cautxú del roleu permet impregnar amb la tinta que hi té adherida superfícies lleugerament texturades o rugoses. Es deriva de la impressió litogràfica (d'aquí que també es conegui com a litografia òfset). A Europa és el sistema més estès d'impressió industrial sobre paper.
Rotogravat: És una tècnica d’impressió en la qual les imatges són transferides al paper a partir d’una superfície la qual les seves depressions contenen tinta. A diferència del gravat tipogràfic, en el qual la impressió es realitza a partir d’una superfície plana les quals les seves línees entintades estan en relleu. Aquest sistema d’impressió té aplicacions especifiques, i ha perdut terreny en algunes àrees d’aplicació a mans de l’òfset i de la flexografia. Utilitzat habitualment en la impressió de qualitat d’embalatge flexible ( com per exemple en bosses de patates i envoltoris de llaminadures) i d’edició ( llibres i revistes de gran tirada ), té com a particularitat que la forma impressora és una forma en baix relleu.
La forma impressora típica del rotogravat és el cilindre d’impressió, que consta bàsicament d’un cilindre de ferro, una capa de coure (sobre la qual es gravarà el motiu a ser imprès), i una capa de crom que permet una millor resistència o duresa durant el procés d’impressió, perquè la capa de coure és molt fràgil i es trencaria amb gran facilitat durant el procés. El procés de gravat es pot fer per mètodes químics o per mètodes mecànics.
Serigrafia: és un procediment d'estampació planogràfic, sense relleu, i per això no es pot considerar un gravat. Es realitza mitjançant estergit, a través d'un teixit poròs, pel que un corró o rasqueta fa passar la tinta o pintura. Pot imprimir-se sobre gran varietat de materials.
Tambè consisteix a transferir tinta a través d'una gasa tibada en un marc o bastidor. A aquest conjunt l'anomenem: pantalla serigràfica. Per tant, s'ha d'obturar la gasa en les parts que no es vol deixar passar tinta, mitjançant una emulsió, vernís, cinta adhesiva o emulsió fotosensible. La gasa mostra un aspecte de negatiu del que serà l’estampa. Es col·loca la pantalla serigràfica damunt el suport a imprimir i es fa passar la tinta a través de la gasa, aplicant-li una pressió moderada amb una rasqueta, generalment de cautxú. La paraula serigrafia té el seu origen en la paraula llatina sericum (seda) i en la grega graphé (acció d'escriure o dibuixar). Aquesta tècnica té dues vessants d'aplicació: industrial i artística
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada