m2c510 Felicitació Nadal

Practica en la que hem de fer una felicitació de nadal

m2c509 escola rico sergio

Practica en la que hem de fer un pòster amb el missatge "Vine A L'escola Pública, Vine a Cornella.

m2c508 alpinisme rico sergio

Aquesta practica l'hem fet amb quark havíem de traçar l'esquiador en photoshop amb l'eina "ploma" y seleccionar "guardar traçada" y "traçada de retall".

m2c0507 secretariat

En Aquesta practica hem tingut que fer un treball per als estudiants de secretariat, es tractava de fer un pòster,un díptic i una banner amb el missatge de "Globalitzant la revolució"

El primer que teníem que fer eren els esbossos, encara que no hem fet res relacionat amb els esbossos igualment aquí els deixo:









Desprès de fer el esbossos per situar-nos una mica hem començat a treballar en el pòster amb la idea de posar un bitllet modificat del dolar, canviant el signe de dolar per el de la pau,i posant "no dollar" en comptes de "one dollar" i aplicant un efecte distorsionat que no va acabe gens be perquè no donava la sensació que nosaltres volíem dar aixi que li apliquem un altre efecte.

Encara aixi no ens va terminar de agrada y vam començar a fer cadascú la seva versió per acabar fen-ne 3.

En nicolas va fer una versió completament diferent de la principal amb molt mes decorats y marcs.

Y Jo vaig modificar el bitllet y canviar-lo per alguna cosa mes impactant en 3D

Desprès Jo em vaig encarregar de fer un díptic per a cada versió adaptant cadascuna al seu disseny

Mentrestant en nicolas s'encarregava de fer la banner per a la web basat en la seva versió del pòster la qual vam escollir com a millor.

Aixo es tot aquí deixo les imatges que vam presentar en la sala de actes als alumnes de secretariat:





Y La banner final per a la web

Resumen Docúpolis

En Aquesta Practica S'ha de fer un montatge amb tot el que tenim de docúpolis

m2c506 banner docupolis

En aquesta practica tenim que fer dos banners un estàtic (jpg) y un animat (gif) amb tot el material que tinguem de les activitats del docúpolis, la mida ha de ser 468x60 tot el reste s'ha de fer de la manera que vulguem, respecte al tamany el Màxim es 20KB(JPG),50KB(GIF), el truc per a abaixar el tamany es tractar de mirar la qualitat adequada guardant per a web y dispositius. la ideal serie la qualitat que tingui menys tamany y la que tingui menys varietat de qualitat visual.

Notas:
·GIF: 256 colors,permet animacions,ideal per a logos,banners,etc...,permet transparència.
·JPG: Bàsicament per a fotografies i imatges per a webs
·WBMP: Imatges per a mòbils
·PNG-8: 256 Colors,8 Bits
·PNG-24:Per a imatges d'alta qualitat,permet transparència.

m2c505 díptic rico sergio

En aquesta practica hi ha que agafar aquestes imatges com a exemple i fer un document idèntic amb in-design Peró canviant les dos primeres imatges posant com a s'ombra els dos personatges en comptes del carro i canviant l'ultima pagina de la mateix forma a mes de tornar a canviar el fons. i desprès exportar-lo a pdf.




El resultat seria aquest:

m2c505 díptic

m2c504 cd inlay rico sergio

Practica de docúpolis en la que teníem que retallar amb la ploma les dos imatges dels dos personatges que hi surten y ficar-les al document d'ilustrator que ha de ser exactament com aquest altre:

Peró intercanviant el color (qualsevol m'entres sigui sent pantone) i intercanviar els dos personatges per els altres dos

LIBER 2010 - 28a FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

LIBER 2010. FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE
Fira de Barcelona, recinte Gran Via - pavelló 1
del 29 de setembre a l'1 d’octubre de 2010

INFORMACIÓ DIVERSA

PROGRAMA DE COMPRADORS I PRESCRIPTORS INVITATS

Com és habitual, LIBER compta amb un programa d’invitats, importadors o prescriptors estrangers, amb el patrocini de l’ICEX (full informatiu núm. 25/2010 de data 18 de febrer).

Per tal que pogueu preparar les vostres accions comercials prèvies a la fira, així com les vostres agendes de treball, al nostre web podreu trobar la relació d’importadors, així com la relació de prescriptors als quals s’ha cursat aquesta invitació.

Tant aviat com disposem de les confirmacions d’assistència ho actualitzarem a la nostra pàgina web. Si necessiteu les dades completes de localització heu de sol·licitar-les a la Secretaria del GEC.

ALTRES INFORMACIONS

Ajut econòmic: Recordem que des de fa alguns anys, les editorials sòcies de CEDRO que participen a LIBER amb un estand individual tenen dret a percebre un ajut econòmic d’uns 600 euros. Aquest ajut es fa efectiu després de la fira i no cal presentar cap documentació per a acollir-s’hi.

Acreditació online: Els expositors rebran en el seu moment els passis d'expositor. No obstant, si necessiten més acreditacions o si volen invitar els seus clients a visitar-los a LIBER, poden pre-acreditar-se online, gratuïtament fins el 28 de setembre (a partir d'aquella data, o si es fa in situ, l'acreditació tindrà un cost de 20 euros).

Oferts de transport i allotjament: Podeu consultar les ofertes d’hotels i els descomptes de viatge que el s'han buscat per a facilitar-ne la visita

Programa d'activitats: Podeu descarregar-vos el Programa provisional d’Activitats

País invitat d’honor: Puerto Rico

Més informació: www.salonliber.com

m2c503 notícia mortadelo

Practica per en la que maquetem una pagina doble que parla sobre l'actor que fa de Mortadelo
ho hem fet amb el quark
hi hem fet servir els estils de párraf,els filets,y els estils de caràcter,la ploma,el quadrat
he utilitzat les fonts de helvètica neue std
per veure la imatge de èxit n'hi ha que posar les imatges OPI a alta qualitat
les opcions que he marcat al exportar a pdf son: activar OPI i planxes extensives

m2c0502 el periodic

Practica per a maquetar el periòdic de les seccions de Barcelona i Girona
ho hem fet amb el quark
hi hem fet servir els estils de párraf,els filets,els estils de caràcter,la ploma i la exportació a pdf marcant les opcions: planxes extensives,OPI activat i Marcats de centrat.

m2c0501

Practica per a maquetar el periòdic de el baix Llobregat
ho hem fet amb el adobe in-design
hi hem fet servir els estils de párraf,els filets,y els estils de caràcter
per renderitzar el mapa de baix Llobregat he anat a objecte,traçat de retall,opcions, y detectar vores.

Google Reader

Google Reader és un lector de RSS i àtom. Permet organitzar i accedir ràpidament des d'una interfície Web a totes les notícies de les pàgines configurades en el sistema que suportin. Va ser llançat per Google el 7 d'octubre de 2005 mitjançant Google Labs, Google Reader es va incorporar a Google Labs el 17 de setembre de 2007.


Avui ho hem utilitzat per añadir les pagines que volguéssim al google reader

Fent clic al icona de rss o fent clic a l'opció ficar-les subscripció

Practica Objectes

m1c2r1

Scribus

Scribus és un sistema de maquetació i publicació de documents amb origen en Linux que acaba de donar el seu salt al sistema operatiu Windows, proporcionant-nos una eina d'ús senzill i potents funcions.

Permet crear diversos tipus de documents i publicacions, bé començant des de zero o usant alguna de les plantilles ja incorporades. Oferix suport per a sistema de color CYMK, creació de PDF, utilitats de dibuix vectorial i més, tot això accessible des d'una intuïtiva interfície que permet dissenyar i organitzar els elements de la teva publicació simplement arrossegant-los i soltant-los amb el ratolí.

Scribus conta amb l'important respatller de tota una comunitat d'usuaris que, gràcies a la seva llicència de codi obert, ho han traduït a diversos idiomes, oferixen un gran servei de suport i ajuda i treballen cada dia a obtenir noves i millors funcions del programa.

Un Dia Helvetic

Un día Helvétic from Jordi Serra on Vimeo.

Logorama

Descripció

Logorama és un curtmetratge animat de 17 minuts, dirigit per François Alaux, Hervé de Crecy i Ludovic Houplain i produït per Autor de Minuit. El film presenta diverses situacions ocorregudes en un Els Angeles replet de més de 2,500 logotips i mascotes de diverses companyies. El curtmetratge va guanyar el Premio Kodak en el Festival de Cinema de Cannes del 2009, i l'Óscar al millor curtmetratge animat en els Premis Óscar de 2009.


Sinopsis

Comença mostrant-se un panorama dels Angeles, una ciutat on totes les edificacions i habitants formen part d'entitats comercials(al principi es mostra la Gavina de San Diego menjant les papallones de MSN. La mascota de Pringles (David Fincher) es deté en l'estacionament d'un restaurant i se li insinua a una mascota de Esso, que treballa com mesera. Mentre, dues policies Michelin (Bob Stephenson i Sherman Augustus) discuteixen dintre del seu carro sobre els animals dels zoològics. A l'altre costat de la ciutat, les mascotes de Haribo i de la cadena de restaurants Big Boy, donen un tour pel zoològic. Mentre a un dels policies surt de comprar en KFC, a l'altre li informen que se li va perdre la pista a un criminal muntat en un camió de lliuraments vermell. Quan el Michelin que comprava surt de la botiga, es topa amb el maleante: un Ronald McDonald. Ambdós policies comencen una persecució que ràpidament surt de control, i molta gent surt ferida. Els nois del zoològic, al provocar al lleó de la Metre-Goldwyn-Mayer, un Gegant Verd els obliga a sortir. L'autobús escolar es deté quan el camió de Ronald McDonald s'estavella prop d'un Pizza Hut, on treballa la mesera Esso. A la mateixa vegada, aquí mengen dues mascotes de Pringles. Armes biològiques i de foc surten del maleter destruído del camió de Ronald McDonald. Els dos nens (Haribo i Big Boy) surten a curiosear i Ronald McDonald els pren per sorpresa, prenent com ostatge a un dels nois (Big Boy). Una vegada dintre, Big Boy li mossega el braç a Ronald McDonald i s'amaga darrere d'un dels taulells al costat de la mesera Esso. Furiós, Ronald McDonald comença a disparar, donant-li a la policia el permís de respondre-li els tirs al delicuente. Un Michelin apunta cap a Ronald McDonald, però al tremolar la terra, el tir és fallit i copeja l'helicòpter policial. Aquest últim cau i a la seva mateixa vegada comença un terratrèmol que destruïx els carrers. Durant el sismo, les dues mascotes de Pringles són aixafades i Big Boy al costat de la mesera Esso fugen i roben un cotxe de la policia. Ambdós escapen de la destruída ciutat i es topen amb el famós cartell d'Hollywood. A l'acostar-se una O que cau enmig de la via van assolir esquivar-la, però el descontrol del vehicle va fer que caiguessin a un precipici. L'acte s'estavella amb un arbre i afortunadament no van caure a l'aigua. El terratrèmol, que va obrir esquerdes immenses, fa que rebentin els pous petroliers, submergint així a la ciutat en aquest combustible. Finalment, la mesera Esso pren uneixi poma i es fa un allunyament, mostrant tota la galàxia plena d'un sens fi de logotips.


Veure Online

Logorama from Marc Altshuler - Human Music on Vimeo.

Adobe Indesign

Adobe InDesign (ID) és una aplicació de maquetació desenvolupada per la companyia Adobe Systems para dissenyadors gràfics. Presentada en 1999, el seu objectiu era constituir-se en l'alternativa a QuarkXPress (QXP), de Quark Inc. que des de feia dotze anys venia exercint el monopoli de facto en la composició professional de pàgines.


Historia


Orígenes
En l'any 1993 va concloure la coneguda com Primera Guerra de l'Autoedició Professional. Aldus, amb la seva aplicació pionera PageMaker (PM) va donar per perduda la batalla que havia vingut lliurant amb Quark des que aquesta introduís la primera versió del seu únic producte, Quark XPress,sis anys abans, en 1987. El domini de Quark va arribar a ser tan aclaparant que Aldus va decidir iniciar el desenvolupament des de zero d'una nova aplicació de creació de pàgines; era el projecte Shuksan. Mentrestant, entre els analistes cridava l'atenció el fet que Adobi, impulsor de la tipografia digital, inventor del PostScript i líder indiscutible de les aplicacions de creació gràfica Adobi Illustrator® i Adobi Photoshop®, no pogués oferir una solució global de disseny gràfic al no contar en el seu catàleg amb l'eina que hauria d'aglutinar a les altres, és a dir, una aplicació de composició de pàgines. Aquesta situació va començar a canviar en 1994: uns mesos abans d'absorbir a Frame Technology i el seu FrameMaker (FM), Adobi Systems va arribar a un acord de fusió amb Aldus. L'operació incloïa, a més del propi PM, el format d'arxiu gràfic TIFF, el programa d'animació AfterEffects i aplicació d'edició de video Premiere, entre uns altres. Però la raó de fons de l'operació era Shuksan, que a San José van rebatejar com K2, el germen del que després seria InDesign.

Evolució
Entrada en escena
Després d'una intensa campanya de màrqueting, en 1999 Atovó va presentar al món de les arts gràfiques el seu flamant producte InDesign, «el nou estàndard de la maquetació professional per al pròxim mil·lenni». I efectivament, una primera anàlisi descobria innovacions espectaculars, com l'arquitectura modular extensible, transparències, ombres paral·leles o una nova manera de composició multilínea; a més disposava enfront del seu rival d'un comando Desfer il·limitat, una utilitat fonamental en la fase creativa. No obstant això, tant la primera versió 1.0,com la seva immediata revisió, la 1.5,van trobar dificultats per a captar usuaris. Amb tot just una setmana de diferència, al febrer de 2002 apareixen QXP 5.0 i ID 2.0. Les anàlisis comparatives demostren que, mentre el primer domina les àrees d'administració del color i gestiona millor la reutilización cap a HTML i XML, el segon gana en els apartats de control tipogràfic, maneig d'imatges, eines de disseny, productivitat, generació de taules, exportació a PDF i sortida impresa. A més, per als usuaris de Mac, InDesign s'executa en manera nadiva per al nou sistema de Apple basat en Unix Mac US X.

Consolidació
Quan el sector esperava la versió 3, Atovó sorprèn al mercat al presentar-la inclosa en un paquet complet de programari de disseny que és batejat menjo Creative Suite (CS) i que pot adquirir-se a un preu equivalent en conjunt al de l'aplicació de Quark en solitari. I tot just any i mig després apareix la CS2. La tàctica de envolvimiento dóna bons resultats a Atovó i li permet ocupar l'escriptori de multitud de dissenyadors, agències de comunicació i revistes mensuals. Arxiu:Mostra de maquetacion adobi Indesing.JPG 300px Encara que el fabricant californiano rep crítiques per la difícil compatibilitat cap a enrere dels successius formats de fitxer, comptat i debatut es pot dir que la seva aposta per K2 cristal·litza en un producte innovador que assoleix en certa manera retornar el control creatiu del professional:
* Minimitza les anades i vingudes a altres aplicacions.
* Destaca pel seu maneig senzill i intuïtiu, i alhora per la seva versatilitat.
* Brinda una llibertat creativa sense precedents.
* Mostra en general un comportament estable i segur (rares vegades es perd un treball per bloqueig de l'equip).
* Gràcies a la seva arquitectura oberta, escalable i orientada a objectes, permet integrar fàcilment: o extensions de tercers. o les innovacions tecnològiques a mesura que van apareixent o funcionalitats del propi usuari basades en guions
* Es beneficia de l'experiència i de la fiabilitat dels creadors del Postscript.

ID ha anat guanyant els espais de treball de bona part de professionals individuals, petites agències de publicitat i grups editorials reduïts. L'estratègia es dirigeix llavors als grans conglomerats de publicacions impreses amb fluxos de treball complexos. Atovó, rei del píxel i amo del format PDF, venia jugant les seves bases, bàsicament, al nivell del fitxer; però, conscient que el futur suggereix "obrir l'enfocament" al nivell dels processos, decideix apostar pels sistemes de gestió documental menjo Document Server i per incloure eines de control en la pròpia Creative Suite menjo Version Cue o Bridge, a més del propi InCopy.

Altres protagonistes
A primers de 2004, Atovó anuncia que abandona definitivament el desenvolupament del llegendari PM i ho substituïx per Adobi InDesign CS PageMaker Edition. Uns mesos després, fa el propi amb FM para Mac. Uns es van, uns altres arriben. Així entra en escena InCopy, un sofisticat processador de textos dirigit a redactors i editors que treballen en cicles de producció basats en ID.ID és multiplataforma Mac-Windows). A més, la tecnologia OpenType de Microsoft (MS) i Atovó garanteix una composició tipogràfica exacta del text sota l'un i l'altre sistema que afavoreix l'intercanvi de documents per part d'equips dispersos i heterogenis.

La polèmica de la interfície
Amb el model d'interfície heretat dels processadors de text, a l'estil de QXP, a mesura que una aplicació creix es van afegint opcions de menú a diversos nivells que donen accés a quadres de diàleg de diverses pestanyes, cadascuna d'elles plena de gom a gom de caselles, llistes desplegables i botons. Per a accedir ràpidament a aquestes opcions, els professionals disposen de combinacions de teclat equivalents. L'enfocament d'Atovó és diferent. Amb vista a mantenir una manera de treball consistent amb Photoshop i Illustrator, i minimitzar així la corba d'aprenentatge, es recorre a la metàfora visual que a l'artista li resultarà tan familiar? de les taujanes. Ara bé, amb la incorporació constant de noves funcions, aquestes poden arribar a colonizar bona part de l'àrea de treball (en una instal·lació simple d'ID CS2 es conten 38 taujanes). Tal aproximació funciona bé per al retoc fotogràfic o les il·lustracions ?que treballen a nivell 'micro', de píxel, i generalment amb una sola imatge cada vegada?; no obstant això, la maquetació requereix la interacció de molts objectes en una pàgina, en un plec o, fins i tot, en una publicació (nivell 'macro'). En qualsevol cas, la flexibilitat d'ID és innegable ja que no només s'adapta, opcionalment, als hàbits de treball d'usuaris experimentats, i específicament dels familiaritzats amb QXP, sinó que permet reconfigurar tot el mapa del teclat per a accedir més ràpidament a les funcions favorites o més usades. A pesar d'això, i atenent a les peticions dels seus usuaris, Atovó amb la Creative Suite 3 substituïx les taujanes ancorades per panells acoblables. Remodela així significativament la manera d'interacció amb de l'aplicació amb l'usuari, si bé no tant la metàfora de treball.

Apple es passa A Intel
A mitjan 2005 Apple anuncia que abandona els microprocessadors PowerPC de IBM per a passar-se a l'arquitectura Intel a l'any següent. I al juny de 2006 Quark ja té en el carrer la versió 7, reescrita en binari universal (UB), codificació nadiva per als nous processadors dels Macintosh. Mentrestant, Atovó decideix no alterar els seus plans de desenvolupament i, en lloc de distribuir actualitzacions i pegats, segueix endavant amb la Creative Suite 3, que finalment veu la llum a l'abril de 2007. En la seva versió Windows està preparada per a Vista, alhora que pot executar-se en XP (Service Pack 2); la versió para Mac és, per fi, UB.

QuarkXPress

QuarkXPress és un programa d'autoedició per a ordinadors Mac US X i Windows, produït per Quark Inc. Quark Inc. pot ser considerada com una de les primeres empreses deganes d'autoedició (juntament amb Aldus, Xerox,Adobi Systems i Apple Computer). La primera version de QuarkXPress va aparèixer en 1987. Una de les primeres tecnologies que van fer despuntar al programa va ser l'ús de XTensiones que permeten a desenvolupadors externs implantar el seu propi programari mitjançant l'ús d'extensions creades per ells mateixos. A més de QuarkXPress, Quark Inc. comercialitza altre producte cridat "QuarkXPress Passport", que és bàsicament el mateix QuarkXPress amb la capacitat d'usar multiples llenguatges en la seva interfície, separació de paraules, etc. Encara que comparable a altres programes d'Autoedició com Adobi PageMaker o Microsoft Publisher, QuarkXPress és un dels pocs -al costat d'Adobi InDesign- que està considerat com una eina veritablement professional, dintre del gremi d'editors, impressors i fotomecánics.


Informació De La Companyia

Quark, Inc. va ser fundada en 1981 en Denver per Tim Gill i Mark Pope. Va començar la seva marxa creant programari de processament de textos per al Apple II i el Apple III. Fred Ebrahimi, qui es va unir a Quark en 1986, va aconseguir implantar una política expansiva comercial, que va llançar amb gran èxit a l'empresa al mercat internacional. Tant Gill, Ebrahimi i Pope s'han retirat actualment de la companyia. Fred Ebrahimi segueix ocupant el lloc de Director a títol merament oficial.


Historia

La primera versió de QuarkXPress només para Mac es va llançar en 1987. La versió per a Windows va aparèixer en 1992. Durant la dècada de 1990, QuarkXPress es va convertir ràpidament en l'eina de treball preferida pels professionals de l'autoedició i els impressors. En particular, la versió 3.3 (1996) va ser una fita, que representava una versió estable, que usava les fonts de Apple TrueType i que es va convertir en un estàndard de la indústria durant llarg temps. Amb més del 90% del mercat durant els 90s, Quark va ser acusada de monopolista i de cobrar preus excessius pel seu programari. Atovó va decidir crear la seva pròpia aplicació d'autoedició, InDesign, en 1999. La sortida de QuarkXPress version 5 en 2002 li va enfrontar amb Apple, ja que no era compatible amb Mac US X, mentre que InDesign 2.0, que va sortir en aquesta mateixa setmana, sí ho era. L'empresa Quark incursionó en el mercat del programari de multimèdia amb l'aplicació QuarkInMedia, sense massa èxit, i va retornar a l'especificitat que li va brindar sempre el seu producte estrella: QuarkXPress. Quark sembla haver reconsiderat la seva política de preus des de 2004 i també proporciona més actualitzacions para QuarkXPress.


Característiques

QuarkXPress és un programa de disseny amb interfície gràfica WYSIWYG. Text i gràfics són tractats com elements distints (caixes de text i caixes de gràfics). Ambdós tipus de caixa són transformables en una multitud de maneres. QuarkXPress té dues maneres d'operació: contingut (els comandos s'apliquen dintre de la caixa) i objecte (posició de la caixa i característiques). Cada manera té el seu propis menús, fàcilment accessibles mitjançant abreviatures de teclat. El programari permet posicionar els elements en la pàgina amb una aproximació d'una mil·lèsima de polzada. Quark integra taules de coloreixis Pantone i Hexachrome, a més d'altres espais colorímetros. En la tasca de separació de color CMYK Quark destaca per la facilitat i rapidesa per a crear fotolitos. QuarkXPress també oferix sincronització de capes, multiples nivells de desfer, XML, HTML i capacitat de generar PDFs. La versió actual, QuarkXPress 7, afegix capabilidades OpenType, Unicode, JDF i PDF/X-export. QuarkXPress 7 està disponible para Mac US X 10.4 i Windows XP.

Versio Per A Servidor:
En 2003 Quark va llançar una versió per a servidor, cridada QuarkDDS. Amb aquesta aplicació aconseguien afegir funcionalitat d'edició de pàgines a través d'un navegador web.
En 2006 Quark renombró QuarkDDS menjo "QuarkXPress Server".


Historia De Les Versions

* QuarkXPress 1 (1987) - Primera versió només para Mac US
* QuarkXPress 2 (1989)
* QuarkXPress 3 (1990) - Primera versió amb taujana de mesures i llibreries
* QuarkXPress 3.1 (1992) - Primera versió per a Windows
* QuarkXPress 3.2 (1993) - Primera versió amb suporti Applescript i administració de color
* QuarkXPress 3.3 (1996) - Primera versió PPC. Primera versió Passport (opcional)
* QuarkXPress 3.32 (1996) - Suport para Quark Immedia
* QuarkXPress 4 (1997) - Primera versió amb corbes bezier
* QuarkXPress 4.1 (1999) - Suport per a PDF i XML
* QuarkXPress 5 (2002) - Taules i exportació a HTML
* QuarkXPress Server (QuarkDDS)
* QuarkXPress 6 (2003) - Primera versió para Mac US X
* QuarkXPress 6.1 (2004) - Importació de documents Excel
* QuarkXPress 6.5 (2004) - Suport para Document Object Model i edició d'imatges
* QuarkXPress 7 (2006) - Suport de OpenType, Unicode, PDF/X, Transparències.
* QuarkXPress 7.01 (2006) - Primera versió para Intel Macs (Universal binary), més PPML.
* QuarkXPress 7.02 (2006) - Additional language support in Passport.
* QuarkXPress 7.1 (2007) - Millora del rendiment.
* QuarkXPress 7.3 (2007) - Suporti PDF i millora del rendiment i estabilitat.
* QuarkXPress 7.31 (2007) - Certificat per a Windows Vista i suport para MacOS X v10.5 "Leopard".
* QuarkXPress 8 (2008)

Tipòmetre

En el sector de les arts gràfiques, s'empren diversos tipus de mesures. Per a mesurar la longitud o la mida d'un objecte, per exemple, la mesura més emprada, com a mínim per aquestes contrades, és el sistema mètric decimal, sent els mil·límetres la unitat de mesura més comú. Per a mesurar els cossos d'una determinada tipografia, així com per a mesurar el gruix d'una línia o un traçat, el sistema de mesura més emprat és el sistema duodecimal d'arrel saxona. La mesura més petita d'aquest sistema és la pica, que es defineix com cadascuna de les parts d'un peu (aproximadament 33cm.), si aquest el dividim en 92 parts equivalents. així, la pica equivaldria, aproximadament a 0,35mm. Un punt tipogràfic es defineix com la dotzena (aquest és un sistema duodecimal) part d'una pica.

Realitats tipogràfiques com els cossos d'una font, l'interlineat, etc... es mesuren en punts tipogràfics. En un text, la distància, en punts, que hi ha entre les línies de referència de les diverses línies de text serà la mesura de l'interlineat. Per altra banda, l'alçada (també en punts) que té un cos d'una font tipofràfica, ens indicarà la mida d'aquella font.

El tipòmetre serà l'eina que ens permetrà realitzar les mesures oportunes per a qualsevol tipus de text.


MIDES

El sistema de mida d'arts gràfiques és duodecimal (la unitat està formada per 12 punts).
La unitat se'n diu pica.

unitat = pica = 12 punts

Cada una de les línies que hi ha al regle de piques equival a 2 punts, és a dir que 6 línies equivalen a 12 punts que a la vegada equivalen a una pica.

La equivalència en mm és:

1 pica = 0.35 mm

Quan una mida no es pot expressar totalment en piques (perquè no arriba a 12), aleshores s'expressa de la següent manera:

7p 6 (7 piques i 6 punts)

Per saber quanst punts són en total només cal multiplicar el 7 per 12 (ja que cada pica equival a 12 punts) i sumar-los al 6.

7 x 12 + 6 = 90 punts


TIPOGRAFIES
Hi han de dos tipos:

Amb remats, són les que tenen els extrems amb acabats en punta.

E

A pal sec son les que tenen els extrems amb acabats rectes.

E

Per medir el text cal discernir si és amb remats o a pal sec.
Una vegada determinat això, es posa sobre sobre una lletra majúscula del test la lletra corresponent del tipòmetre fins a arribar a trobar la mida.

INTERLINIAT
És el valor que hi ha en punts de pica entre una línia i la següent.
El cos i la interlínia són molt importants a l'hora de medir un text.

Quan hi ha unalínia que no coincideix amb cap pauta d'interlínia, amb el regle de piques es medeixen unes 5 línies i el resultat es divideix per 5.

Exemple:

10p 2 = 10 x 12 + 2 = 122; 122/5 = 24.5

Recerca

Helvetica y Arial

Un dels temes més actius en el món tipogràfic és la tensió existent entri Helvetica, com tipografia-manifest del moviment modernista, i Arial, una tipografia omnipresent avui dia en les computadores personals de tot el món.

Arial és un clon de Helvética fet en 1990 per Robin Nicholas i Patrícia Saunders de la Fosa Monotype (pel que sembla el disseny va ser basat en un predecessor cridat Monotype Grotesque 215). Microsoft, en la primera meitat dels anys 1990, va començar a incloure Arial en un paquet bàsic de tipografies True Type para internet i en el paquet Microsoft Office, i d'aquí la seva actual penetració.

Helvetica

Helvética (també coneguda menjo Neue Haas Grotesk, Helvetica i últimament expandida a Neue Helvetica) és una font tipogràfica desenvolupada per Max Miedinger en 1957 per a la fosa de tipografies Haas'sche Schriftgießerei (també coneguda menjo "Haas") de Basilea, Suïssa. El seu disseny està basat en una anterior tipografia cridada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografia, originalment titulada Neue Haas Grotesk, és d'estil senzill i del tipus sans serif o sense rematades (Clasif. Vox: Lineale B Neo-Grotesque). Es va tornar immensament popular a fins dels anys 1960 i durant els anys 1970, a causa de la seva enorme influència dintre del cridat "Estil Tipogràfic Internacional" (particularment en identitats corporatives), una de les més importants corrents modernistes del segle XX.


En 1956 Max Miedinger rep un encàrrec de Edouard Hoffmann (Fosa Haas) de modernitzar l'estil del tipus sans-serif d'aquesta casa tipogràfica. El tipus era Haas Grotesk i es basava en el Akzidenz Grotesk de la Fosa Berthold de finals del segle XIX. Miedinger rediseño la tipografia, convertint-la en el "Neue Haas Grotesk". De 1957 a 1961 el tipus conserva el nom del disseny de Miedinger, però en el moment que la Fosa Stempel adquireix la Fosa Haas (juntament amb els drets dels dissenys originals), els nous amos (particularment Walter Cunz) decideixen desenvolupar una sèrie completa amb diferents pesos, i de renombrarla com "helvetica" (en llatí, "suïssa", adjectiu). La Fosa Stempel ho llança comercialment per a les màquines Linotype, i en poc temps, ajudada del seu nou nom i d'un boom de l'exportació del disseny objectiu (inicialment suís, després conegut com Estil Tipogràfic Internacional), Helvetica es posiciona entre les tipografies més usades de la història. Helvetica és un tipus eficaç per a ús quotidià, especialment per a titulars (poc menys per a cos de text); el seu èxit es deu al seu estupenda escalabilidad en tot tipus de situacions així com a la profusió amb que va ser usada durant el període que el corrent de l'estil internacional va marcar la pauta del grafisme (durant els anys 1950 i anys 1960). El epítome de la precisió minimitzada és atribuït a l'apel·lació de negocis desitjant comunicar una incisiva i seriosa identitat corporativa. L'adaptació de les tipografies que no eren llatines a l'estètica de Helvetica i l'ampli rang de llenguatge específic per a cartes i accents van convertir a Helvetica en la tipografia corporativa més famosa dels 60?s i 70?s. El gran salt que el desenvolupament tecnològic ha tingut i la introducció de la computadora personal en 1984 va revolucionar el món del disseny: es democratitza l'accessibilitat a les eines del disseny i per a l'any 1986 Atovó havia llançat una col·lecció de tipografies que contenia més de mil tipus, incloent la Helvetica Neue. L'efecte de l'ús d'aquesta tipografia era obvi. L'aparició d'una nova tecnologia i un suposat alliberament de les abans indispensables habilitats bàsiques de disseny, ens introduïxen en la caiguda de les regles que governen el disseny tipogràfic modernista. A la fi dels anys 1980, el virus postmodernista ataca amb tot el seu poder: l'escena havia estat denominada per un creixement desenfrenat i un caos estilístic - a cada dissenyador la seva pròpia tipografia.


Caracteristicas


Kerning/Interletrado
Helvetica es una tipografía que, aún después de más de 40 años de uso y desarrollo, sigue presentando serios problemas en su tabla de kerning (o interletrado). Es recomendable que su uso a tamaños apreciables (titulares, logotipos etc.) se haga usando no un interletrado automático, sino uno manual (acomodando letra por letra la secuencia de caracteres, preservando la fluidez óptica).

Justificación
Helvetica (y casi todas las familias neolineales, particularmente las "Grotesk" y las geométricas) no se comportan bien en alineamiento justificado, generando los conocidos "ríos" (la acumulación de espacios en el movimiento vertical, de línea a línea) que fragmentan el color tipográfico del texto.

Espacio
Helvetica (como muchos de los neolineales) necesita cantidades suplementales de leading (interlineado) y amplios márgenes en su uso. Los pesos 25 a 45 se comportan relativamente mejor que los pesos de 55 en adelante.

Combinación tipográfica con tipos con remates
Emparejar Helvetica con una tipografía con remates puede volverse problemático estructuralmente, Helvetica se acerca de los tipos Clarendon del siglo XIX, sin embargo, casi nadie usa esta combinación. Las demás combinaciones presentes en el mercado, no toman generalmente en cuenta ni los aspectos ópticos, ni las similitudes arquitectónicas de las letras, ni mucho menos aspectos históricos. Esto hace que Helvetica sea una fuente mucho más solitaria de lo que parece.

Tipografía

La tipografia és un mode d'impressió mitjançant tipus mòbils i gravats que són entintats, la forma dels quals es transfereix al suport per pressió directa.

També és el conjunt de normes i usos que es tenen en compte a l'hora de col·locar, amb proporció i harmonia i d'acord amb una intenció comunicativa, els elements que s'han d'imprimir en algun suport físic o visualitzar en alguna pantalla. Aquests elements poden ser text, il·lustracions i ornaments.

A grans trets, la tipografia s'ocupa de quatre àmbits:

* El caràcter.
* El paràgraf.
* La pàgina.
* El document imprès.

La tipografia neix a mitjan segle XV, arran de l'aparició de la premsa d'imprimir i dels tipus mòbils gràcies a Johannes Gutenberg. Des d'aleshores, el plantejament de l'harmonia entre les dimensions del text i la il·lustració i les dimensions de pàgina perdura.

Una figura destacada dels primers temps d'aquesta professió és Aldo Manuzio, d'una família italiana d'humanistes. Manuzio va crear els tipus cursius, va dissenyar tipus grecs i va encarregar la fosa de la lletra Bembo.

Hi ha diferents famílies en la tipografia:

* Gòtiques:
o Poca llegibilitat.
o Cal·ligrafiades
o Amb regularitat vertical

* Romanes: (baskerville)
o Tenen terminal o peu
o Molta claredat visual.
o La construcció equilibrada de la lletra
o Classicisme

* Bastardes: (zapf chancery)
o Moviment.
o Elegància.
o Treball dels terminals.

* Pal sec: (futura)
o Sense terminals.
o Modernitat.
o Monolinis.
o Gruix de traç regular.

* Nova arrel
o American trywritter (aspectes tecnològics)
o Mistral.
o Comic sans.
o Estil cal·ligràfic (fetes a ma).

Monotípia

La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip.

Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta. Es pot crear la imatge pintant-la directament sobre la superfície o cobrint-la amb un corró amb una fina capa de pintura i anar-la eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge. A continuació s'aplica el paper sobre la superfície llisa i la imatge quedarà transferida, fregant el dors del paper manualment, amb una cullera o utilitzant un corró.
[modifica]

Caixistes

Caixista (també denominat cajista tipógrafo o simplement tipógrafo), oficial d'impremta la comesa de la qual era compondre els motlles que s'han d'imprimir.

L'ofici de cajista es remunta als inicis de la impremta. Els cajistas, com transcriptores de sermons, podien treballar en festiu, alguna cosa no reservat als impressors. Els cajistas van ser sempre considerats persones cultes, doncs requerien una bona formació gramatical i tècnica. Alguns polítics i sindicalistes destacats, com l'espanyol Pablo Iglesias, es van formar en els tallers de caixes de les impremtes.

Aquesta professió va evolucionar amb el temps, conforme ho van anar fent les tècniques tipogràfiques. Els primers cajistas es dedicaven bàsicament a compondre línies de text per a periòdics i llibres. Posteriorment es van especialitzar en la remendería, que consistia en portar a terme treballs de composició complexa (és a dir, treballs comercials i de fantasia). Finalment, la seva funció principal va ser la de ajustador o compaginador.

·El cajista corrector era el qual feia la correcció directament en el plom.

·El caixista compaginador, també cridat ajustador o muntador, és el qual es dedicava a compaginar o ajustar les pàgines.

Linotipia

La linotipia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitza el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventés la linotipia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un periòdic o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, o caràcters tipogràfics component paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que l'operari devia agafar d'uns dipòsits en els quals es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien diferents tipus de grandàries per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasis del missatge. Per exemple, per a compondre els titulars s'usava una grandària molta major que per al corpus del text. Exactament igual, a com es fa avui dia, solament que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotipia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent situada en un teclat similar al de la màquina d'escriure seleccionava un caràcter tipogràfic determinat. AL prémer la tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que se situava a la part alta de la màquina. Posteriorment, aquest motlle descendia a un centre comú, on aquesta lletra, seguida d'unes altres, formaven les paraules i espaiats que l'operador havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Quan una línia constituïda per les paraules i espais corresponents, formada per aquestes matrius, quedava completa, passava automàticament a una caixa de fosa, on obstaculitza metall fos i formava un lingote que constituïa una línia de caràcters d'impremta.


Una vegada que les matrius havien servit de motlle per a aquesta fi, es recollien per la mateixa màquina i es traslladaven, novament al receptáculo superior d'on havien sortit inicialment, distribuint-se automàticament en els cajetines que els corresponguessin i amatents, de nou, per a descendir al prémer sobre el teclat. D'aquesta manera, s'anaven component les línies de caràcters d'impremta amb el metall fos, fins que l'original sencer quedava acabat i retornat al centre corresponent. En aquest es pren una prova que s'envia al corrector, on es compara amb l'original.

La composició està llavors en disposició de passar al lloc que li correspon conformement al determinat pel director del periòdic o, per costum, si es tracta d'alguna matèria que té ja el seu lloc fix en el periòdic, com els informes de mercats, el confeccionador rutinàriament la col·loca immediatament en aquest lloc.

Decidit el nombre de pàgines que ha de dur el periòdic, per a cadascuna d'aquestes hi ha una forma en la qual es disposen els anuncis d'acord amb les disposicions dictades pel departament administratiu. Aquesta forma s'ajusta dintre d'un marc metàl·lic, de tal manera que queda tota la composició formant un sòlid perfectament anivellat sobre la platina o taula metàl·lica on es fa l'ajustament. Amb la confecció d'aquestes formes queda acabada una de les fases o cicles del departament mecànic i la tasca passa de mà dels tipógrafos a la dels estereotipistas.

Cada forma és transportada a la taula de la estereotipia, on una fulla de paper gruixut o cartró especial es col·loca sobre ella i, per pressió i caldeo, modela tot el tipus de la pàgina. Una vegada més s'ha obtingut una matriu doni on obtenir un motlle, però aquesta vegada d'una pàgina sencera en comptes d'una lletra sola. La matriu formada per la planxa de cartró s'encorba en semicercle, de manera que la part modelada quedi en la part interior o còncava, per mitjà d'una màquina automàtica especial. En la planxa matriu així, amatent s'aboca plom fos i aquest, al refredar-se i solidificarse, dóna altra planxa també encorbada en semicercle, però invertida respecte a la matriu, la qual es col·loca immediatament sobre un cilindre de la premsa, al que ajusta perfectament i queda disposada per a rebre la tinta i imprimir aquesta sobre net paper blanc, resultant així les fulles, impreses. Mentre, els motlles de la composició han passat de nou a les platines on es van ajustar i allí s'afluixen, quedant en disposició de rebre correccions i alteracions per a les edicions successives. Tot el procés de la estereotipia per a obtenir les planxes matrius de cartró i les planxes o teules de metall corb amb el motlle de la composició es fa en uns deu minuts.

La linotipia va ser comercialitzada per l'empresa Linotype.